tag:blogger.com,1999:blog-40549805030494107952024-03-13T19:13:37.570-07:00Running SessionsPaco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4054980503049410795.post-13240320321818978112013-06-28T07:57:00.002-07:002013-06-28T09:35:49.992-07:00Lanzarote Wine Run 2013<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">N'estava al corrent de l'existència d'aquesta cursa, però, per calendari, mai havia coincidit la meva estada a l'illa amb la seva celebració. No és una cursa com les demés. De fet, córrer a Lanzarote, per les seves pistes de roca volcànica vull dir, no és una experiència qualsevol; és quelcom singular, extraordinari, una d'aquelles coses que fins que no tastes no te n'adones de com n'és de diferent. Si alguna vegada teniu l'oportunitat d'anar-hi, no deixeu passar l'ocasió de córrer per aquests "dusty trails". Només cal que aixequeu el cap en direcció cap a algun dels centenars de volcans i observeu amb atenció els caminets que hi ha traçats entre les roques que componen aquest paisatge únic i us endinseu en una aventura que de bon segur no us deixarà indiferents.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-jDij_VJL37E/Uc1y9zjrHeI/AAAAAAAAAAU/JdfG2vQhmF4/s960/wine+run+1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-jDij_VJL37E/Uc1y9zjrHeI/AAAAAAAAAAU/JdfG2vQhmF4/s320/wine+run+1.jpg" width="213" /></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé, entrem en matèria. La Wine Run és una cursa d'uns 21,1 Km que transcorre per les pistes i plantacions de raïm de La Geria, que és com els conejeros (lanzaroteños) anomenen aquesta àrea de conreu. </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El pare de la criatura és el mateix que el creador de l'Ironman de Lanzarote: Keneth Gasque.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">Ja veieu que el paisatge no és com cap altre que mai hagueu vist abans. Si la imatge de la fotografia impressiona, imagineu-vos ser-hi allà envoltat de tota aquesta natura primitiva i singular.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest any la Wine Run arribava a la seva 5ena edició i sembla ser que s'ha consolidat com una cursa de fons a l'illa, ja que, un cop més ha rebut la participació de centenars d'atletes vinguts de tots els racons del planeta, dels quals n'he tingut el privilegi de formar part.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cada any es modifica el seu recorregut i no es desvetlla fins tres dies abans de la cursa per tal de protegir l'entorn. Aquest cop el traçat transcorria des de "Bodega Los Bermejos" fins al poble d'Uga, molt a prop de Yaiza, la capital del municipi que porta el seu nom. En aquest sentit, Lanzarote em recorda a Andorra, ja que si Andorra està organitzada territorialment en set comuns, Lanzarote ho està en set municipis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-BPqub8lj5z4/Uc2TZMye6gI/AAAAAAAAAAk/yWgtlkQl1IQ/s571/Race+map.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-BPqub8lj5z4/Uc2TZMye6gI/AAAAAAAAAAk/yWgtlkQl1IQ/s320/Race+map.JPG" width="320" /></a></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que el recorregut no és circular, arribes a Uga en cotxe, el deixes aparcat i un servei de guaguas (autobús) et porta cap a la sortida. Durant els més de vint minuts del trajecte, coses meves, vaig recordar la meva infantesa com si d'una excursió del col·legi es tractés. L'únic inconvenient és que no coneixia cap dels altres nens i em vaig sentir una mica desplaçat, com el primer dia de classe.</span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La Wine Run està molt ben organitzada, aquests eren els avituallaments designats: </span></div>
<div>
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
1-Bodega Bermejo (0 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
2-Bodega el Grifo (2,5 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
3-Bodega Yuco (4,5 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
4-Bodega Martinón (5,8 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
5-Bodega Vulcano (7,3 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
6-Consejo Regulador (10,9 km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
7-Bodega Stratvs (13,3km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
8-Bodega la Geria y Rubicón (15,1km)</div>
<div class="p1" style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
9-Consejo Regulador (18,6km)</div>
<div style="background-color: #e8e9eb; border: 0px; color: #7d7d7d; font-family: Helvetica, Arial, FreeSans, sans-serif; font-size: 13px; line-height: 20.796875px; margin-bottom: 15px; outline: 0px; padding: 0px; text-align: start;">
<span style="background-color: transparent; border: 0px; line-height: 1.3em; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px;">10-Consejo Regulador (19,5km)</span> </div>
</div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A tots n'hi havia vi de les diferents bodegues i aigua, vaja, que podríem assegurar que de set no et moriries...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i estar astronómicament en l'estació d'estiu, el dia de la cursa era una mica fred i ennuvolat. Així que vaig passar l'hora d'espera, des que l'autobús ens va deixar a les bodegues fins al tret inicial, intentant aixoplugar-me a l'interior de les bodegues del vent de l'illa. La gent anava abrigada amb màniga llarga i jo amb la meva samarreteta de l'AREC. Quin fred!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Després d'un breu escalfament i gaudir de l'ambient runner lanzaroteño, ens anem col·locant a la línia de sortida. Uns cinc-cents participants competirem en aquesta prova. Com que la distància és respectable i no conec el recorregut, decideixo sortir amb la tàctica de "a veure-les venir" i anar en pla conservador. Calculo que surto dels 100 primers i durant els primers quilòmetres vaig passant bastants corredors, però sense forçar el ritme. Els set primers quilòmetres surten en parcials de 4:30/Km aproximadament i em trobo relativament sencer.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-TTBhigbduJc/Uc2akmJur-I/AAAAAAAAAA0/Crf-ag36MLk/s1017/winre+run+6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-TTBhigbduJc/Uc2akmJur-I/AAAAAAAAAA0/Crf-ag36MLk/s320/winre+run+6.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Realment és una cursa com cap altra, vas trobant gent que t'anima pràcticament per tot el recorregut i vas admirant el paisatge del qual ara formes part, la policromia de les samarretes dels corredors destaca sobre el fons negre de la sorra de La Geria i dels trams d'asfalt que separen cada bodega.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Com que aigua en tindré de sobres, vaig alternant els avituallaments i em salto alguns, el dia es manté ennuvolat i això, malgrat deslluir el paisatge, és una benedicció pels participants.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La dificultat d'aquesta cursa no rau en el desnivell que puguis afrontar, que de fet no és gaire i, a més, acaba sent favorable al final de la cursa, sinó en el terreny per on trepitges: la sorra de La Geria. N'hi ha moments en què sembla com si corressis per la sorra de la platja, els peus se t'enfonsen, t'entra sorra i pedretes a les sabatilles i costa molt donar-se impuls. En alguns trams les sabatilles patinen i tens la sensació de córrer sense moure't del lloc, és en aquests punts on el desgast és superior. En alguns d'aquests inacabables trams el ritme es torna molt més lent i alguns corredors autòctons em passen.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem al quilòmetre 10 de la cursa. gairebé la meitat, i veig que porto una mica més de 45 minuts. El ritme de 4:35 - 4:40, més o menys, es manté. En aquest punt hi ha tota la gent que prendrà la sortida, un cop nosaltres haguem passat, a la prova de trekking. L'Azucena, que em veu passar, m'anima i això em dóna una mica més de forces.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">M'hi fixo en un corredor, el dorsal 312. M'agrada la seva forma de córrer, fàcil i cadenciosa, porta un ritme que puc mantenir i decideixo fer-lo servir de referència. A les pujades d'asfalt m'hi acosto i a les baixades de sorra i altres parts arrissades se m'escapa una mica, però en cap moment el perdo de vista. Veig que va passant altres corredors i de mica en mica tots dos anem guanyant posicions.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-sGkbGLvf5DQ/Uc2fBtDX6DI/AAAAAAAAABE/gjrR76Pqppo/s580/wine+run+5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="183" src="http://1.bp.blogspot.com/-sGkbGLvf5DQ/Uc2fBtDX6DI/AAAAAAAAABE/gjrR76Pqppo/s320/wine+run+5.jpg" width="320" /></span></a><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribat el quilòmetre 16 tinc por d'haver anat massa fort i que el cos em passi factura, però el 312 i jo seguim avançant corredors i ens acostem a la part decisiva de la cursa. La darrera bodega, la del Consejo Regulador, és especialment dura. És un trenca-cames, puja, baixa, gira, regira, patina, rellisca de gairebé quatre quilòmetres de durada. En alguns moments estic a punt de caure a dins dels múltiples zocos que hi ha al recorregut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En sortir de les muntanyes russes del Consejo regulador, distingeixo la silueta del poble d'Uga al fons. Miro el GPS i veig que, si finalment la cursa té 21 km, només em queden un i mig. Vaig moll de la suor i noto que porto els peus mig cuïts dins les sabatilles, però no hi ha temps per a lamentacions. Fem uns descensos per sorra una mica "heavies" i comprovo, satisfet, que les cames encara m'aguanten. Anem a parar a l'asfalt de la carretera i ens dirigim a l'entrada d'Uga.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Eyz2QUweh1A/Uc2ivJ6ED-I/AAAAAAAAABU/DrDe3Y5sMjM/s953/IMG_5147.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><img border="0" height="213" src="http://2.bp.blogspot.com/-Eyz2QUweh1A/Uc2ivJ6ED-I/AAAAAAAAABU/DrDe3Y5sMjM/s320/IMG_5147.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El ritme s'incrementa i malgrat això aconsegueixo acostar-me al corredor 312 que m'ha anat servint de referència durant més de mitja cursa. Em sap greu, però l'acabo passant a uns 300 metres de l'arribada. Veig que els que porto al davant ja no els atraparé i em limito a conservar la meva posició. Entro en solitari i els de Desnivel Conejero em fan aquesta foto:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A l'arc d'arribada la multitud espera i, en creuar-lo, el mateix Keneth Gasque en persona, em dóna la mà, m'agraeix la meva participació i em penja una medalla d'un record que no se m'esborrarà.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, 1:39:26, posició 54 (de 376 finishers) i 13è de la meva categoria (40-44 anys).</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Potser podria haver anat un xic més ràpid durant tota la cursa, però acabo satisfet amb el rendiment que he donat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Insisteixo, si mai aneu a Lanzarote per aquestes dates (mitjans, finals de juny), feu-la. És una gran experiència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Salutacions!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Paco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4054980503049410795.post-19110041571706512522013-06-09T11:50:00.001-07:002013-06-09T11:52:07.778-07:00Cursa del Poble Nou 2013. Canvi de tendència?<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Des de la passada cursa de Vallparadís que porto fent una cursa (o fins i tot dues) cada cap de setmana. No he fet entrades al bloc des de llavors. A títol informatiu les curses van ser:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">26/05/2013: CD Terrassa Hockey. 5,1 Km - 20:41 - 19è general, 4t categoria Vt1.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">01/06/2013: Cursa del Bonaire. 6,8 Km - 27:16 - 27è general, 5è categoria Vt1.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">02/06/2013: Cursa el Diable (Trail). 13,1 Km - 1:07:42 - 59è general, 34è Vt.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Segurament, la frase "La competició és el millor entrenament de qualitat" conté part de veritat, però competir cada setmana trastoca una mica els plans de qualsevol i concentrar-ne tantes i tan seguides pot tenir la seva part negativa i és que la competició, a diferència de l'entrenament, et destrueix una mica i si no ho saps compensar, tard o d'hora et pot passar factura.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dic això perquè darrerement he tingut la sensació de que el meu rendiment se'n ressentia i que, sobretot, els resultats no eren tot el bons que jo hagués desitjat. Vaig acabar una mica frustat a les tres curses anteriors perquè, tot i obtenir uns resultats dignes, van quedar per sota de les meves expectatives i les sensacions al Bonaire fins i tot van ser tirant a dolentes. La del Diable, ja ni la compto, perquè sortint d'inici apallissat i amb només 12 hores de recuperació, quedava clar que me l'havia de prende d'una altra manera: sense anar al màxim, però competint-la dintre de les possibilitats, perquè un dorsal sempre provoca això, et trobis com et trobis.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta setmana encarava la cursa del Poble Nou amb la mosca darerre l'orella, però amb esperances d'obtenir els resultats pels quals estic lluitant. Havia de saber compensar el càstic extra del cap de setmana precedent i intentar fer una setmana més suau d'entrenaments. El cas és que ben bé no ha estat així, dilluns Vallparadís i dimarts egaramossenaires, dimecres descans, i dijous, amb certa recança, vaig haver de renunciar a l'entrenament dels egaramossenaires, que tant m'agrada i mentalment necessito, per tal de poder fer un entrenament específic de cara a la propera cursa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Dijous doncs, vaig anar a les pistes de Can Jofresa per intentar fer unes sèries de 400. I dic que ho vaig intentar, però que es va quedar en un intent frustrat i frustrant. Van ser unes sèries de puta pena! Em trobava esgotat de bon començament i sense motivació de cap mena. A meitat de l'entrenament, vaig decidir que ja en tenia prou, que no calia seguir-me castigant d'aquella manera. Millor descansar, que el cos recuperi, que alguna cosa de profit en podrem treure.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Divendres el mitjó s'havia donat la volta. Vaig tornar a anar a les pistes i vaig fer uns Fartleks (canvis de ritme) que just abans d'anar cap allà vaig programar al Garmin. Aquests canvis, per si algú els vol provar algun cop, consisteixen en fer una piràmide de manera que comences a un ritme suau de, per exemple 5'/km i fas una volta (400 m) ó un 1 Km (jo vaig decidir 400 perquè preparava un 5.000) i, sense parar en cap moment, la volta següent la fas a ritme de 5.000. Després fas dues voltes a 5'/Km altre cop i, sempre sense parar, dues més a ritme de 10.000 i, sense parar, 3 voltes a 5'/Km i per acabar 3 voltes a ritme de mitja marató, sempre sense parar.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cert és que, com que eren sèries de 400 i no de 1.000, vaig poder completar l'entrenament, vaig poder donar la velocitat que les cames necessitaven i alhora vaig treballar la recuperació d'un esforç intens sobre la marxa, reproduint més fidelment les condicions de cursa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb aquesta dosi d'optimisme vaig arribar al dia de la cursa del Poble Nou, diumenge 9 de juny.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sempre la cago el dia de la cursa. Vaig arribar massa d'hora i al final, entre que venia de casa corrent i l'escalfament pel circuit, he fet més quilòmetres d'escalfament que de cursa.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L'any passat vaig fer marca personal en 5K en aquesta mateixa cursa (18'41"), així que l'objectiu era superar-me a mi mateix. Gran ambient runner i moltes cares conegudes. Molt bon escalfament, fins i tot estava una mica preocupat per si n'havia fet un gra massa i sortia cansat.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Anem cap a la línia de sortida. No cal dir que a toes les curses és important situar-se bé, però a la cursa del Poble Nou, això passa de recomanable a obligatori. Estampida i tothom a córrer i de seguida un revolt a mà dreta amb cotxes i motos aparcats. No em vaig menjar una moto de miracle!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Pel carrer d'Alcoi, la cursa comença a estirar-se. És un tram llarg i recte amb lleuger ascens. Vaig amb el Pep Moliner al costat, el Toni del Moral uns metres més endavant, seguint d'a prop al Marc Graells. Per endevant, inabastables, els primers espases, cada cop veient-se més i més petits...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribem al 1r Km i fem el següent revolt de baixada. Parcial de 3'39". Aquest és el ritme que m'agradaria mantenir, però intueixo que està una mica per sobre de les meves possibilitats actuals i per no forçar em deixo caure a la baixada a veure si em recupero. Ha! Recuperar i una cursa de 5.000 són termes incompatibles. Segon quilòmetre a 3'40". Torno a ser conscient que el Marc, el Toni i el Pep se m'acabaran escapant. Els controlo en tot moment, però no hi ha pebrots a acostar-s'hi! </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aviat farem la primera volta al circuit i estic temptat de dir: "senyores i senyors, aquí us quedeu que plego". L'Àlex m'anima i em diu que porto el Pep molt a prop. No et fot... ;-)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara intento per tots els mitjans l'impossible: anar el més ràpid que pugui, però sense que la meva resistència se'n resenteixi. El 3r Km surt a 3'47", no sé si més fruit del cansament que de la prudència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entre el Km 3 i el 4 m'arriba el moment crític. Acostuma a passar a totes les curses. Sempre n'hi ha un quilòmetre (o fins i tot més d'un si la cursa és prou llarga) en què t'entra el "pajarón". Te n'adones perquè sents dolor i pateixes, sents que ho dones tot i que les cames pesen i es descoordinen. Intentes agafar aire d'allà on pots, per les orelles fins i tot, i tractes, "como gato panza arriba" d'evitar la davallada. El cas és que els companys de grup van més o menys igual de fotuts que jo i avanço uns llocs. Això dóna moral. Passo pel Km 4 en uns inacabables i agònics 3'58", el pitjor quilòmetre de llarg!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara ja només queda preparar-se pel final, queda un petit revolt ascendent a dreta i un a esquerra que inicia els darrers 500 metres en descens. Contra tot pronòstic passo tres o quatre corredors més. El Marc, el Toni i el Pep, un cop més, s'han sortit amb la seva, un sentiment de comprensió cap al Coyote del Correcaminos (Bip, bip!) m'envaeix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Enfilo la recta final amb por de que el corredor al que acabo de passar m'ataqui en els metres finals. En cap moment em giro i tracto de mantenir la posició. Si m'ataca em defensaré i si no passa d'aqui, ja m'estarà bé. Finalment devia anar igual de tocat que el menda i vaig poder mantenir la posició. Creuo la línia d'arribada en 18'20" segons temps de l'organització.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquest cop el GPS no m'ha mesurat del tot bé. L'any passat va marcar 5,03 K i aquest any 4,89 K. Ufff, les retallades...!!! Això voldria dir que l'últim 1.000 ha estat en 3'15": impossible de totes totes!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Bé, se me'n refot! El cas és que és marca personal en 5K. Una marca molt currada i suada! Significa molt, perquè em serveix per treure'm una mica de la pressió que jo mateix m'havia posat a sobre i espero i desitjo que es tracti d'un canvi de tendència i que la gràfica torni a ser ascendent.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Provisionalment i per resumir: 18'20", 31è de la general i 7è de Vt1. La qual cosa, atenent al nivell dels participants d'aquesta cursa, que sempre és més alt que a les anteriors del circuit (i és que que vingui el Pep Moliner es nota!), és per estar més que satisfet.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara toca descansar sense parar de córrer i en dues setmanes a competir en el següent repte: els 21,1Km de la Wine Run a Lanzarote.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Salutacions!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Paco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4054980503049410795.post-45833897482231750502013-05-19T10:22:00.000-07:002013-05-19T10:22:46.376-07:00II Cursa Vallparadís 19 de maig de 2013<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sembla mentida com, després de
fer els quilòmetres que li faig al Parc de Vallparadís, encara tingui ganes de
fer-los a ritme de competició. Però aquesta cursa no és com córrer a casa, és
córrer a casa directament i no volia deixar passar l'ocasió.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Primer de tot, felicitar als
companys de l'AREC Jordi Carrillo (34:55, lloc 35è) i Juan Carlos Álvarez
(38:53, lloc 92è). Ha estat una sort coincidir amb ells abans de l'inici,
escalfar plegats i fer passar els nervis que sempre hi ha abans d'una cursa.
Hem procurat deixar el pavelló de l'AREC ben amunt.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Coneixia molt bé el circuit de la
cursa i sabia com n'era de dur i exigent, els més de 80 m de desnivell
positius, la majoria d'ells en els primers quatre quilòmetres, són la millor
prova. Els entrenaments de muntanya m'estan servint per córrer més ràpid a les
pujades i avui ho he notat, tot i que acuso el contratemps de fa unes tres setmanes (però no m'ha de servir com a excusa).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Puntualment, i al lloc
preestablert, s’ha donat la sortida de la cursa: a les portes de la Zona
Esportiva Municipal de Can Jofresa. Hi havia més de 400 inscrits, dels quals n’han
finalitzat la prova 375. M’he situat a la tercera filera de corredors i al tret
de sortida hem sortit com a fletxes i abans d’entrar al parc anàvem a un promig
de 3:36/Km, realment explosiu perquè el tram era de pujada. Instintivament, i
per supervivència perquè conec a la perfecció l’infern del Vallparadís, he
aixecat el peu del gas i he deixat que els primers espases es distanciessin. Dintre
de la part sud del parc ha caigut el primer km, en 3:56, prou ràpid. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Crec que no estava tot el fi que
hauria desitjat, altres dies entrenant he tingut millors sensacions que les d’avui,
així que he procurat mantenir un ritme “còmode” en la mesura del possible i no
deixar escapar gaire als corredors del meu davant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Molt poca gent passejant al parc
durant la cursa, per una part bé perquè així no molesten, però per l’altra ens
hauria agradat una mica d’animació i ambient (Sigh!).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ha estat especialment dura la
rampa de sortida del parc de Vallparadís al parc del Cementiri Vell, allà
tothom queda clavat. No són més de 25 ó 30 metres, però no exagero si dic que
el pendent deu ser proper al 20%. Sincerament, aquestes banderilles que l’organització
posa als participants a les curses urbanes desllueixen la competició, però
trobo que no hi havia més remei que treure els corredors del Parc per evitar el
més que probable tap que s’hauria format en els gronxadors d’abans de les
escaletes que hagués arribat en només dos-cents metres. Des d’allà, i com hem
pogut, hem pujat novament pel carrer de la Mare de Déu del
Pilar (l’única que no hi és a Ca n’Anglada i sempre confon la gent) i hem
creuat el pont del Cementiri Vell per tornar a entrar al Vallparadís. El segon
km, d’ascens total, ha sortit a 4:20, trobo que una mica lent, però avui les
cames no marxaven del tot fines.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Novament dintre del parc, hem
passat pel racó que s’anomena Hort dels Frares, just a sota del pont de la
Jacquard, i hem anat a cercar el Torrent de les Bruixes amb la temible ascensió
fins el Passeig del 22 de juliol. Allà he aconseguit guanyar un pocs llocs més
i retallar als que anaven davant meu. He completat el km 3, el més dur del
recorregut en 4:25. Llàstima, però és tot el que he pogut fer. Tampoc hagués
servit de gaire baixar 10 segons això i haver-ho pagat en els quilòmetres
finals, no?</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Hem arribat a la Placeta que hi ha
a tocar de l’avinguda Jaume I, on hi havia l’avituallament líquid i, tot i que
tothom agafava ampolla, m’he estimat continuar sense. Al ritme que anava no m’hauria
entrat ni una gota i els que em coneixeu sabeu que el sistema de refrigeració
el porto de sèrie i ja us dic que estava a ple rendiment, malgrat els 13º C!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A partir d’allà començava el
retorn cap a les pistes de Can Jofresa. Ara el circuit seria, en promig,
descendent. Noteu que he dit en promig. Un cop creuat novament el passeig del
22, hem anat a fer una visita llampec a l’Antic Poble de Sant Pere (un mete y
saca rapidito) i hem anat a l’encalç del Parc de Vallparadís. Com veieu, molts
carrers i molt frena, tomba, frena, gira, engega, apreta, ufff! El km 4, que
enacara tenia trams ascendents, se m’ha passat en 4:10.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Novament a l’interior del Parc
començava l’ansiat descens. Però si pensàveu que seria un descens a tomba
oberta, traieu-vos la idea del cap: és impossible mantenir la velocitat quan
constantment has de fer girs de 90º i 180º! Així que a empentes i rodolons i fent l’acordió, hem anat menjant-nos el
quilòmetre 5 de la cursa: 4:01, just al costat del Castell Cartoixa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creuem l’avinguda Jacquard, que
bé la policia donant-nos pas en un semàfor que sempre trobo vermell!, i tornem
a endinsar-nos a la part més “corrible” del parc. Novament descens en
ziga-zaga, traccionant, tirant de quàdriceps al frenar i de bessons a l’impolsar.
Muscularment, cursa dura i exigent. Ara, amb la cursa més estirada ens podem permetre
passar pels gronxadors de les escaletes i “a saco” que fa baixada (esquitxada
de continues pujades en els moments més inoportuns, clar, però això jo ja ho
sabia). </span><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribo al llac-piscina (km 6) en 3:45.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sé que queden poc més de 2 quilòmetres
per acabar, encara, però, queda una altra pujadeta, la que va a menar al pont
que hi ha a l’alçada de l’escola President Salvans, just allà encara
aconsegueixo avançar una posició més, però el grupet de quatre-cinc unitats que
porto al davant no l’atrapo. Retallo a les pujades, se m’escapen a les
baixades, arggghh! Cau el km 7 en 3:56.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A aquestes alçades trobo que les
forces han minvat, però que encara em queda gasolina pel final, pensó que ja
només queden dues pujadetes de res i que tindré el tartà de les pistes sota els
meus peus ben aviat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sortim definitivament del
Vallparadís i anem a buscar les pistes. Intento reservar forces pel final, si
aconseguís atensar-m’hi als de davant i lluitar per una plaça més… Porto un corredor al davant que em va
mantenint la distància, uns 25 ó 30 metres. Aguanta la primera rampa bé i
controlo que no se m’escapi a la baixada. Entrem, per fi, a la zona esportiva,
abans però una altra banderilla més: la rampa d’accés al circuit concèntric,
que n’és de mal parit aquest tram. Apreto les dents i la respiració va amb
dificultat. Arribo al km 8 en 4:00.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Entrem a les pistes. El grupet de
davant meu s’ha estirat i veig que no podré atrapar els primers. Sé que queden
300 metres i poc de pista. En cap moment miro enrrere, però sé que cap dels que
he avançat abans em passaran. Enfilo la contrarecta de meta i penso que puc
anar a pel corredor que tinc al davant. Cal improvisar la táctica. Intueixo que
ell no incrementarà el ritme si no l’ataco. Només he de procurar acostar-m’hi
el suficient però sense que consideri que puc ser una amenaça. Passen els 100
metres de la contrarecta i anem a pel darrer revolt. No estic gaire més a prop
d’ell que a l’inici de la contrarecta, però pensó que un cop sortim del revolt
tindré espai suficient per atacar-lo. Allà, al bell mig del revolt, el Toni del
Moral, que estava entre el public ve a peu de pista, m’esperona i deicideixo fer
un sprint a fons que arrenca just en sortir del revolt. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El corredor de davant se n’adona
de les meves intencions i canvia el ritme, apreto tot el que puc i els peus em
donen cops al cul, sento que des de la megafonia l’speaker comenta la jugada,
però vaig tan encegat que no entenc ni una sola paraula, la cridòria dels allà
aplegats s’incrementa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="EN-US">M’agraden molt aquests moments. </span>Són pels
que val la pena fer la cursa. Enrrera queda el patiment, t’oblides de
dosificar, ja no importa la teva resistència, ara només compta el que les tevés
cames i només les teves pròpies cames poden donar de sí. M'aïllo mentalment i ara sóc conscient que ja no tindré la limitació de l'oxigen, amb el que faci amb la darrerea inhalació n'hauré de tenir prou, la resta de l'energia haurà de ser als meus i músculs i si no hi és, no funcionarà.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">L’adrenalina flueix
pel meu organisme i sento el seu efecte, és ben bé com si la bombona de
nitrogen que porten alguns Fords Mustang hagués estat activada. Sento l’energia
que m’envaeix, sé, però, que será un foc d’encenalls i que l’hauré d’aprofitar
al màxim. La velocitat de l’aire és més gran i, malgrat això, tot va com a
càmera lenta. Veig que la distància amb el corredor de davant s’escurça, l’atrapo,
sí, l’estic atrapant!, m’obro un carrer a la dreta, em poso a la seva alçada, i
penso que ara no puc fallar: si desenvaino es per fer l’estocada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Apreto encara
més, sense importar-me si en aquell moment el cor m’estallarà o no, les cames
em responen i aconsegeuixo obrir distància, ja només queden uns 30 metres i sé que
guanyaré aquella posició.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Creuo la línia i aturo el crono
en 33:43, el promig dels últims 360 metres ha estat a 3:20, i el de la cursa en
total de 4:02/km. Sabia que em costaria molt acostar-me els 4:00. Però, finals
com aquest fan que t’agradi aquest esport. Em giro i felicito al corredor al
que he avançat. Molt esportivament encaixem les mans. Aprende, Mourinho!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En resum: sabia que seria una
cursa duríssima, i així ha estat. Molt trenca-cames, molt puja-baixa i sant
tornem-hi, molt tomba, gira i regira, molt frena, accelera i torna a frenar.
Certament, si hagués estat un 5K ó un 10K no és gens recomanable per fer marca,
però com que és una cursa amb una distància “diferent”, que la conec pam a pam
i que és com córrer al passadís de casa, no podia perdre-me-la.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Físicament m’ha faltat una mica
de punch a la part inicial de la cursa i sembla com si hagués despertat una
mica, i tard, a la part final. Potser és per això que he pogut desplegar forces
al final, bé, jo què sé! Fora rotllos! </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cas és que acabo content, 20è lloc a
la classificació general de 375 corredors arribats i on el vencedor ha
necessitat 28:01 per cruspir-se els més o menys 8.360 metres de la proba.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fins la propera i disculpeu el totxo!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Córrer no és de covards. Fugir,
sí.</span></div>
Paco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4054980503049410795.post-19015687137497376532013-04-07T09:39:00.001-07:002013-04-07T09:39:26.898-07:001a. Cursa Barcelonista de Sant Joan de Vilatorrada (10K), 7 d'abril de 2013.<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Nit de dissabte, assegut al peu del llit i
amb el dilema de quin parell de sabatilles fer servir per la cursa del diumenge.
Remuntant-nos segles enrrere, i fent un símil, d’aquestes nits en deien de
vetlla d’armes. Finalment, m’acabo decidint per les armes més lleugeres que
tinc, en detriment del confort i l’estabilitat. És una aposta, com d’altres que
fem dia rere dia sense adonar-nos-en. Agafo la del peu dret, la descordo, la hi
passo el xip groc i la torno a cordar: <i>alea
jacta est</i> i ja tenim el Juli César a l’altra banda del Rubicon.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es fa diumenge i cap allà a les vuit agafem
el cotxe i cap a Sant Joan que hi falta gent. Arribem abans de les nou,
aparquem i anem a buscar el dorsal. Ja es nota l’ambient de cursa i només cal
seguir la música, que cada cop sona més forta, per trobar el lloc. Ens
despatxen ràpid (dorsal i bossa del corredor) i anem a la cerca d’una cafetería
per fer passar el fred del Bages a la meva acompanyant i sherpa en aquestes
ocasions.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Queden uns vint minuts per la sortida i penso
que és bo fer un petit escalfament. Em trobo per sorpresa amb el Xavier Duran,
vell conegut meu de l’època en què sortíem a entrenar plegats en bicicleta i em
comenta que vol fer uns 38’. Li dic que, més o menys, aquest és el meu objectiu
i que, si no li sap greu, aniré amb ell.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ens situem el millor que podem a la sortida
(tercera-quarta fila) i esperem el tret. Calculo que hi deu haver uns quatre-cents
participants que desafiaran la distància i el fred matí (5º) que ens
acompanyarà durant la cursa. Lamentablement, tret de la del Xavi, cap cara em
resulta familiar entre el pelotó.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquesta cursa, primera edició, és un circuit
de cinc quilòmetres al que cal donar dues voltes i pressumeix de ser de les més
planes de Catalunya i de ser adequada per aconseguir marca a la prova de deu
mil metres. Aviat ho veurem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Es dóna la sortida i sortim en estampida, com
quan obren les portes dels grans magatzems en época de rebaixes. Anem sortejant
als corredors que jo anomeno optimistes i prenem posicions. Després d’una breu
pujadeta, el terreny fa baixada i veig al Xavi uns pocs metres davant meu i m’hi
acosto. Quan tinc ocasió, miro el rellotge i veig que anem per sota de 3’30”/km.
El Xavi em va comentar que ell corre per polsacions i que aminora el ritme si
li pugen gaire, veig que de moment no és el cas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Començo a tenir experiència en aquestes
situacions i me n’adono de seguida que, tot i trobar-me fort perquè acabem de
començar, si seguim a aquest ritme ho acabaré pagant al final i que he de ser
més conservador. Vaig controlant en tot moment d’anar dins dels temps de referència
(3’50”/km – 3’54”/km) i veig com el Xavi, poc a poc, es va allunyant.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">Passem el primer mil en 3:49. </span><span lang="EN-US">Bé, anem bé. </span>Veig que em
passen bastants corredors, però jo faig la meva. M’atrapa un grup on va la
primera noia classificada. Escolto que volen anar més o menys a 4’/km i penso que
pot anar-me bé com a referència. La noia es diu Meritxell i és una celebrity al
seu poble perquè la saluda tothom!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cauen els quilòmetres dos i tres,
que pràcticament són rectes, en 3:55 i 3:51 i després d’enfilar un tram de
lleuger pendent ascendent, fem un tram de baixada per anar a cercar el quilòmetre quatre. Encara vaig bé,
però aquest quart quilòmetre surt més lent que els primers: 3:59. Si no em
recupero, no ho aconseguiré.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem a punt de fer la primera
volta al circuit, completament urbà, i passo sota l’arc d’arribada en uns
19:20. Me n’anadono que els quilòmetres del gps no coincideixen ben bé amb els
marcats del circuit i que probablement me’n surti una mica menys. Bé, mentre
faci marca, cap problema i si baixo de 39’, encara millor.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Declino l’oferiment d’aigua del
quilòmetre cinc i segueixo a bon ritme. Trobo que en un 10K, al menys en
aquest, no val la pena. Se’t trenca el ritme i no beus a gust. Aprofito per
desempallegar-me del grup de la noia i anar a la cerca de més corredors. Al
tram ascendent que ja conec, passo amb relativa facilitat altres corredors.
Faig el quilòmetre sis en 3:52.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Normalment, a les curses de deu
mil, el punt crític es troba entre els quilòmetres 6 i 8. Espero en qualsevol moment
la defallida, però mentrestant recupero alguna posició més (no tinc ni idea de
la que porto i el Xavi deu anar anys llum per davant meu). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Una mica abans del meu quilòmetre
set, veig que ve de cara el cotxe del cronometratge que marca uns 25:00 i el
Redouan Nour, que és de Terrassa, com a cap de cursa, corrent en solitari al
darrera. Li falta bastant menys que a mi per acabar, quina màquina!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Completo el quilòmetre set en
3:54, just el ritme per aconseguir fer 39:00. Penso que m’agradaria apretar una
mica més, sé que ara ve el tram de baixada, però procuro no emocionar-me gaire
perquè després vindrà el quilòmetre vuit (el germà bessó del quilòmetre quatre
d’amarg record a la volta anterior).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El quilòmetre vuit se’m fa molt
dur. Vaig alternant posicions amb un parell de corredors que durant total la
cursa han portat un ritme semblant al meu. Als trams de pujada els supero i a
les baixades i pla em recuperen. Torno a fer aquest quilòmetre en el mateix
temps que la volta anterior 3:59. Veig que vaig primer d’un grupet i que a uns
trenta-quaranta metres per davant n’hi ha un altre que no puc atrapar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara ve la part decisiva. Fins
aquí he aconseguit portar un ritme acumulat com per acomplir no només l’objectiu
de fer millor marca personal, sino de baixar fins i tot de trenta-nou minuts. Vaig
mirant el gps i veig com li costa de marcar aquests darrers centenars de metres
que em resten. <span lang="EN-US">Vaig regulant
tant bé com puc, intentant no perdre ritme, però conservant energia per tenir
forces per al final. </span>Sento al darrera que van animant la Meritxell que
ahir dissabte es va proclamar campiona d’Espanya de deu mil metres en categoria
promeses.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Recordo que la distància que
marca el meu gps no coincideix amb la marcada per l’organització i el darrer
revolt m’arriba abans del que m’esperava. Faig un canvi de ritme sec i brusc,
poso el cor a 162 ppm i apunt estic d’atrapar al grup que anava per davant meu,
però em quedo sense espai perquè em trobo la línia d’arribada. Miro el crono en
creuar l’arc i veig la xifra de 38:37: ho he aconseguit! Anava tan concentrat,
que de sobte recordo que he de parar el meu rellotge i ho faig uns segons tard.
L’aturo en 38:34, sempre l’engego quan passo per la sortida (mai quan donen el
tret).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, temps real de 38:32 i posició
65 de la general i 17 de la meva categoria. He acabat amb bones sensacions,
patint, però amb la sensació d’haver-ho pogut fer fins i tot un xic millor. He
fet dues voltes pràcticament calcades a 19:16 cadascuna, o sigui, que he anat mantenint i regulant el
ritme durant tota la cursa i recuperant posicions, que és el que millor gust de
boca deixa. Noto que no estic tant fi com fa tres setmanes, però estic, dintre
de les meves possibilitats, en un bon nivell.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El circuit, certament, és ràpid i
força bo per aconseguir marques. Finalment +35m de desnivell que era justament el
que deia l’organització.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ha vençut el Redouane Nur amb
31:06 i la Meritxell Soler Delgado ha entrat just darrera meu amb 38:39. El
Xavi Duran del Club Natació Terrassa ha aconseguit entrar en el lloc 47 amb
37:29, ja deia jo que millor no haver-lo intentat seguir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Ara és moment de tornar agafar el
calendari i fixar-se un nou objectiu. Baixar de 38? Qui sap… Sé que encara tinc
pendent intentar fer mmp en mitja marató, però avui he aconseguit un dels grans
objectius de la meva temporada.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gràcies, un cop més, per la vostra
paciència! I gràcies a tota la família egaramossenaire. Un cop més, sense
vosaltres, no hauria estat possible. <span lang="EN-US">Special thanks to Mr. Àlex Castells per deixar-me perseguir-lo quan surt
a fer sèries i compartir alguns grans moments per Vallparadís i els nostres
entorns.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui una crònica amb final feliç
i no una crónica d’una paranoïa…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Fins aviat!</span></div>
Paco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4054980503049410795.post-78108271507331385862013-03-10T09:20:00.000-07:002013-03-10T09:22:41.720-07:0010 de març de 2013 - Pujada a la Mola<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cada dia se n’aprèn. N’hi ha, però, que més
que en d’altres.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Inicialment havíem quedat per anar a córrer a
La Mola l’Àlex, El Toni Rubio i un servidor.
De camí cap al pàrquing, perquè el punt de trobada era a La Torre de l’Àngel
i el cotxe es feia necessari, m’he trobat amb el Pep Moliner i, aprofitant que
portava també rumb Nord, l’he acostat cap a la tarima on havia quedat amb les
Nenazas, també a les vuit que és l’hora on sempre comencen a gestar-se totes
les grans aventures.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Acomiadat el Pep i arribat sense novetat al
punt inicial de la sortida, m’he alegrat de trobar allà esperant al Toni Del
Moral. Després un se n’adona que les coses no passen per simple atzar i que en
realitat segueixen un pla ocult.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Al poc temps, i per aquest ordre, han arribat
el Toni Rubio i l’Àlex. El Toni vestit com si anés a fer la Trail de Barcelona
i l’Àlex amb les seves flamants voladores de muntanya. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El temps sol ser un dels temes recorrents a
les converses d’ascensor. D’ascensor no n’hi havia, tot i que ens quedava un
bon tros d’ascens que encara no havia ni començat, però el fet és que, malgrat coneixer-nos
com ens coneixem i tenint tants temes de conversa com tenim, del temps en vam
parlar. Notàvem més fred del que havíem previst, però de debò que no sóc capaç
de recordar amb precisió el moment a partir del qual el temps va passar a ser accessori.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">La idea era pujar La Mola passant per la
Canal del Pi Tort, però les coses van anar de mica en mica torçant-se, com no
podia ser d’una altra manera. El pi en qüestió continua sent un misteri per mi.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En un tres i no res vam perdre la pista que
ens havia de dur a la Canal del Pi Tort, just al poc de passar pel costat d’una
mena de masia que hi ha ben a prop de la Torre de l’Àngel deixant de banda el
camí que porta a Can Robert. El camí estaba guixat amb senyals i hi havia cintes
als arbres i arbustos per senyalitzar el pas d’una cursa de BTT amb la qual mai
vam coincidir. Era absolutament impossible, però encara no ho sabíem.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En moments com aquest te n’adones que la vida
és una successió d’això, de moments. Aquests moments no se sap ben bé el que
duren individualment i quan te n’adones ja estàs vivint un altre de ben
diferent. Sempre passen un darrere d’un altre, inexorablement. De tant en
quant, algun d’aquests moments rep el nom de decisió i pot esdevenir un punt d’inflexió:
un punt a partir del qual la realitat i la vida prenen un altre camí. Un camí
on la diferencia entre correcte o equivocat depèn de petits detalls que no
semblen tenir importancia però sí poden tenir importants conseqüències. De
vegades tens elecció i de vegades no. De vegades, tenir elecció no vol dir
triar la correcta o sí... De vegades el més petit detall pot fer que els
esdeveniments que passen a partir d’un moment concret canviïn el seu curs de la
forma més inesperada i imprevista.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Sense adonar-nos, ja estavem fent camp a
través per llocs cada cop menys explorats i completament desconeguts per
nosaltres, les esgarrapades a bona part de la nostra anatomia constitueixen una
prova irrefutable. Havíem de parar atenció a terra per no ensopegar amb les
pedres i les arrels i tampoc relliscar sobre les roques mullades, alhora que
paràvem atenció a les branques dels arbres que ens sortien al pas, d’aquestes
el Toni Del Moral se’n portà un record en forma de petit trau al cap, sense
conseqüències afortunadament.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquests moments també te n’adones del
significat que prenen paraules que sovint utilitzem de manera més frívola. A
banda, de les paraules que, al final de l’aventura va apuntar l’Àlex (perill,
aigua, religió i muntanya), i que tindran el seu paper en aquesta breu historia,
per damunt de totes en destaca una que és “company”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Estem acostumats a sentir-la freqüentment: – “Mira,
aquell és el seu company de pis”- dius. Aquí “company” sembla que sigui un que
passa per allà i que per simple interés paga a mitges un lloguer, però que fa
la seva i no vols que t’emmerdi amb les seves paranoïes ni viceversa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">A la muntanya, però, la paraula “company”
pren una altra dimensió. La més gran de totes les que pugueu imaginar.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sé en quin punt d’aquest track que ha
penjat l’Àlex, les coses se m’han complicat una miqueta. Possiblement si hagués
anat sol no m’hauria embolicat amb corriols raros que no saps on van a parar,
però clar, com abans hem vist, la vida són moments que depenen de petits
detalls, de decisions… I quan una es pren, moltes de les que feia un instant
eren possibles, deixen de ser-ho.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot això per dir que si, per un casual, jo
hagués anat sol i hagués decidit embolicar-me per on hem acabat passant avui,
potser no hi hauria aquesta historieta escrita (algú potser ho hauria agraït,
qui sap…).<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El fet és que de mica en mica he anat prenent
consciència que la muntanya i jo no som una de les parelles millors avingudes. La
muntanya és fascinant, però també pot ser cruel i no tenir misericòrdia. A la
que hi ha una roca mullada, he descobert que sóc capaç de relliscar-hi a sobre
de qualsevol de les cent divuit maneres possibles que n’hi ha.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Mirar de grimpar una paret de roca humida
només amb les mans és per mi impossible. Sort dels companys que hem dit abans,
i que allà on no podien les meves mans hi podien les seves.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribat aquest punt de l’aventura, prens consciència
del significat de l’expressió “punt de no retorn”. Quan et trobes davant d’un,
o millor dit, el deixes enrrere, tens ben clar que tornar enrrere deixa de ser
una opció. No tornaràs perquè ja saps el que hi ha i t’estimes més anar cap
endavant sense tenir ni puta idea del que et trobaràs. És fort, potser
irracional i tot, però som així.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="ES-TRAD">Ara arriba la part de la historieta on el
Paco s’enfronta amb els seus fantasmes i pors ocultes. </span><span lang="EN-US">Per sort per a ell, no lliurarà aquest combat
pas sol.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><span lang="EN-US"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Si abans se m’havien complicat
les coses una mica perquè relliscava fent grimpadetes i necessitava alguna que
altra empenta per passar a l’altra banda, aquí ja assolim un altre nivell. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">No sé com es diu el lloc, l’Àlex
m’ha confessat no saber-ho, tot i que ell ja n’havia passat abans. Ara us dic
que la meva intenció, al menys de moment, és passar-lo una única vegada a la
vida. Amb això en tinc prou.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Cadascú, com a individu, com a
persona, té, no sé si dir virtuts i defectes, però sí al menys trets
definitoris o característiques especifiques. Coses que a un se li donen bé i
altres que no. Dintre de les que sabem que no se’ns donen bé n’hi ha algunes
que evitem a tota costa. És pur instint de supervivència i no pas una qüestió
de sentit del ridícul.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En el lloc que l’Àlex no sap com
es diu i que jo trigaré a tornar a visitar, he rebut un cúmul de sensacions en
un interval extraordinàriament reduït de temps. Tant, diria, que no he estat
capaç de processar-les adequadament. Jo de màquina tinc el que Espanya de solvència
financera, però les màquines quan no són capaces de processar es queden
penjades i arribat a aquesta mena de congost del que no coneixem el nom, m’he
quedat per un instant bloquejat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per una banda, el maleït concepte
de punt de no retorn: sabia que era impossible tornar per on havia vingut i per
una altra el saber que t’enfrontes cara a cara amb la pitjor de les fòbies que
em conec: acrofòbia o por a les altures.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Quan m’enfilo a una escala no
estic gens còmode, però vaja, des de dos o tres graons estant, la pots
gestionar de sobres. Si hi sóc a dalt d’un lloc elevat, però hi ha una barana,
cap problema: m’agafo i hi trec el nas. El problema apareix quan tinc la
sensació d’anar exposat sense cap barrera, sense cap mesura de protecció entre
la meva persona i el perill.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llavors el cap em comença, a tota
velocitat, a projectar possibles visions del futur. A la majoria d’elles
rellisco i la gravetat del planeta m’engoleix irreversiblement. I mentrestant
sento l’acceleració que creix, els impactes que rebo i que em trenquen, la desesperació
de no tenir res on agafar-me i que imminentment un fos a negre posarà punt
final a una existència, la meva.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Llavors, quan més txungo pinta
tot, apareix Superman. Porta malles, però no capa. Jo estic ben fotut, lligat
de mans i peus amb una cadena de la meva
kriptonita personal que m’oprimeix el cos i la ment. El Toni Del Moral no se’m
porta volant a l’altra banda del congost, però sí que és capaç d’interposar-se
entre mi i el pendent relliscós al final del qual habita l’horrible monstre que
devora als desgraciats com jo que rellisquem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Per un moment sento que les coses
van a pitjor: si no hi puc passar jo, com collons passaran dues persones a la
vegada? I si caic i arrossego al Toni en la meva caiguda? No m’ho podria perdonar
mai, encara que, clar, tampoc tindria gaire temps per tenir remordiments…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">El cas és que em porta de la mà i
no sé quines paraules diu que em començo a sentir més tranquil. Sento com el
control em retorna, com el peu esquerre primer i el dret després comencen a
avançar cap a l’única sortida. El pensament de que un petit error pot provocar
una gran desgràcia encara és present, però miro d’atenuar-lo. A l’altra banda
esperen l’Àlex i el Toni Rubio, quina paciència! Finalment, acabem de creuar el
congost de més de set-cents quilòmetres d’amplada i dec sentir una sensació
semblant a la d’un segrestat acabat d’alliberar just en donar l’últim i
definitiu pas. Ni tant sols em giro per tal de no veure-ho mai més. El congost
ha quedat enrrera i és un nou punt de no retorn.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Encara quedaven algunes
grimpadetes i un pas per un lloc anomenat la Llosa de la Balma, segons recordo que
l’Àlex va dir, i on es va permetre de bromejar fent-me creure que havíem de
passar per un altre lloc de difícil accés. Però, el pitjor ja havia passat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">En uns pocs minuts ja teniem la
Mola a tocar i, com si no volguéssim molestar, vam passar ràpidament de llarg
amb direcció Can Robert a través del Camí del Monjos versió Àlex, és a dir,
intercalant variants que mai havia fet i que, si fa no fa, anaven a parar al
mateix lloc. Això sí, esquivant, a banda de les arrels i pedres del camí, a la
munió incessant d’excursionistes que venien en sentit contrari al nostre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop sobre la pista, que dic la
pista, el Passeig dels Camps Elisis de Can Poble, ja em sentia novament al meu
element i els peus em tocaven el cul intentant mantenir-me a l’estela de l’Àlex
i el Toni Del Moral.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Finalment, i just passades les
tombes de Can Robert (les tombes, quines coses!) el Toni Rubio va ensopegar amb
una arrel i va caure. Bé, imagino que va ser així. Lamentablement, segons l’Àlex,
ens ho vam perdre i no més vam sentir un soroll acompanyat d’una exclamació que
no reproduiré. Encara no m’explico com és que, amb tot els llocs que vam passar,
només hi hagués una sola caiguda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Afortunadament, penso, i espero
que el Toni ho acabi de confirmar, la caiguda només va ser un petit ensurt
sense conseqüències.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Poc després ja ens trobàvem al
costat dels nostres cotxes i enmig del petit dispositiu d’assistència de la
Marxa dels Tres Monestirs que avui se celebrava i parlant sobre la nostra
darrera experiència a la muntanya i com, malgrat no ser creient, avui gairebé m’hi
torno.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Vaig passar les de Caín, però si
és veritat que el destí està escrit i que aquesta historia s’havia d’escriure,
escrita queda.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">Gràcies per arribar a llegir fins
aquí. Un cop més comprovo satisfet que els entrenaments als que ens sotmetem no
només proporcionen resistència física.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Paco Runnerhttp://www.blogger.com/profile/03272282402161634646noreply@blogger.com0